Mercat de treball i accés a l'ocupació

Les raons de dones i homes en explicar (segons els estudis) perquè opten per l'ocupació a temps parcial són molt dispars i això fa difícil una anàlisi més enllà del primer supòsit: perquè no troben feina a temps complet. Personalment, penso que triar un o altre supòsit per justificar la seva opció revela certs prejudicis culturals que no s'analitzen suficientment. M'explicaré. 

Mentre les dones no tenen cap pudor a assenyalar com a causa que les indueix a optar per l'ocupació a temps parcial la cura de persones dependents o senzillament perquè no la volen, els homes s'amaguen darrera supòsits tan opacs com el calaix de sastre que és "altres raons" o bé que "opten per la formació" (que si bé en algun cas pot ser certa, val a dir que no és precisament homes el que es veu majoritàriament en els centres de formació). I és que la nostra societat encara no està prou madura per acceptar que l'home no sigui el principal proveïdor de la unitat familiar, una situació es considera apropiada quan qui la protagonitza és una dona. 

Segons l'estudi "Dones i Homes a Espanya" un 97,3% de les dones al·leguen raons familiars i reforcen la decisió en l'elevat cost dels serveis de cura. I, una dada per a reflexionar: un de cada dos homes deixa els treballs de cura en mans de la seva parella. I tot plegat no s'escapa del marc normatiu en el que ens movem, ans al contrari. Ens oblidem potser que els sous femenins són inferiors de mitjana als dels homes? No deixem en el tinter que quan una unitat familiar, per les raons que sigui, ha de renunciar a un sou opta per aquell que menys impacte té sobre la seva economia familiar? Els contractes a temps parcial que tenim a l'Estat espanyol són equivalents als d'altres països de la UE com Dinamarca o Bèlgica? 

Sens dubte, la resposta a l'última pregunta és NO i per això no ens hauria d'estranyar que les raons que obtenim de dones i homes no siguin del tipus "perquè és el model de contracte que vull". Estic convençuda doncs que aquests supòsits i molts d'altres juguen el seu paper en el moment d'analitzar i valorar la distribució de l'ocupació a temps parcial. I, com no, això incideix en les trajectòries professionals del col·lectiu femení. 

Avui per avui, la cultura socioeconòmica en què vivim porta a afirmacions com "El mercat de treball no està optimitzant el talent de què disposa". Aquesta frase pertany al document Dones i Treball i en un moment de crisi com l'actual, que això passi és de jutjat de guàrdia. A l'estudi es diu que a Catalunya, les dones ocupades amb formació superior són deu punts percentuals majoritàries als homes, però, són els homes els qui ocupen els càrrecs directius (un 10,45% d'homes davant un 5,8% de dones). Una mostra clara dels sostres de vidre que hi ha a la societat occidental i que sovint penso si no els tenim massa interioritzats les pròpies dones quan ens duen a la renúncia voluntària a tenir una carrera professional plena.